ДЕТСКИЙ ЦЕРЕБРАЛЬНЫЙ ПАРАЛИЧ

Детский церебральный паралич (ДЦП) является наиболее распространенной причиной детской инвалидности, связанной с поражениями опорно-двигательного аппарата. Речь идет о группе хронических непрогрессирующих двигательных нарушений, возникающих вследствие повреждений структур головного и/или спинного мозга, произошедших в перинатальном периоде или в младшем детском возрасте (например, во время беременности, родов или в течение первых лет жизни ребенка). Нарушения двигательной функции часто сопровождаются нарушениями чувствительности, восприятия, познавательной и коммуникативной функций, эпилепсией и/или вторичными проблемами опорно-двигательного аппарата.Частота, с которой подобные нарушения сосуществуют с нарушениями двигательной функции, является переменной.
Эпилепсия
45%
Когнитивные нарушения
50%
Когнитивные нарушения
12%
Дефекты зрения
38%
Oftalmológicas
12%
Наиболее распространенной причиной ДЦП является дефицит кровоснабжения развивающегося мозга вследствие кровотечения, воспаления или инсульта. Причины могут быть очень разнообразными и примерно в 40% случаев остаются неизвестными. Среди основных причин можно выделить пороки развития, травмы головного мозга, которые были получены в период внутриутробного развития по причине инфекции или недостатка кислорода и кровоснабжения, родовые проблемы и травмы, а также послеродовые несчастные случаи, менингит, энцефалит, дорожно-транспортные происшествия, утопления и т.д.
Пренатальные или врожденные
35%
Перинатальные
55%
Послеродовые
10%
Согласно определению повреждение остается стабильным (непрогрессивным) и нарушения являются постоянными, хотя и изменяются с возрастом. Проявление ДЦП зависит от степени и места повреждения мозга, а также способности мозга к адаптации. Расширение знаний о механизмах пластичности мозга поддерживает идею о том, что развитие нервной системы постоянно на протяжении всей жизни человека, и подчеркивает важность интенсивного специализированного реабилитационного лечения больных ДЦП. В последние годы прогноз выздоровления улучшился благодаря новым инструментам и терапевтическим подходам.
  • Нарушения фиксации позы
  • Неспособность в подавлении примитивных рефлексов
  • Парез, паралич или нарушения функциональных моделей произвольной моторики
  • Спастичность и другие нарушения мышечного тонуса
  • Непроизвольные движения
  • Неполное развитие контроля равновесия и осанки
Первые клинические признаки ДЦП могут проявиться в любое время между рождением и первыми тремя годами жизни ребенка. Некоторыми ранними признаки (до 3-4 месяцев), которые могут быть подозрительными каких-либо нарушений, являются:
  • нарушения глотания и устных моторных навыков у новорожденного
  • отсутствие спонтанных движений в 2-4 месяца
  • отсутствие улыбки в 3 месяца
  • отсутствие слежения взглядом за предметами в 3 месяца
  • полное отсутствие контроля головы в  3 месяца
  • значительная гипотония
  • значительные спазмы или ригидность
  • явное  движение только одной частью тела

Paràlisi cerebral infantil

La paràlisi cerebral infantil (PCI) és la causa més freqüent de discapacitat motora en xiquets. Quan parlem de PCI fem referència a un grup d’alteracions no progressives del moviment i la postura que limiten l’activitat, deguda a un lesió del cervell ocorreguda durant el desenvolupament cerebral del fetus o el xiquet menut (podent ocórrer en la gestació, el part o durant els primers anys de vida). Els trastorns motors s’acompanyen freqüentment d’alteracions sensorials, perceptives, cognitives, de la comunicació, epilèpsia i/o problemes musculoesquelètics secundaris.

Epilèpsia
45%
Cognitives
50%
Auditives
12%
Llenguatge
38%
Oftalmològics
12%
La causa més freqüent de PCI és el dèficit de subministrament sanguini a un encèfal en desenvolupament, a causa d’hemorràgies, inflamació o ictus. Les causes són molt diverses no coneixent-se amb certesa en moltes ocasions (en un 40% es desconeix l’origen, podent ser malformacions, lesions cerebrals que ocorren durant la vida fetal per infecció o falta d’oxigen i reg sanguini, problemes del part i lesions o accidents postnatals secundaris, a meningitis, encefalitis, accidents de trànsit, ofegament, etc.).
Prenatals o congènites
35%
Perinatals
55%
Postnatals
10%
Per definició la lesió és estable (no progressiva) i els trastorns són persistents però canvien amb l’edat. Les manifestacions de la PCI depenen de l’extensió i la localització de la lesió cerebral, així com de la capacitat del cervell a adaptar-se a ella. El coneixement cada vegada major dels mecanismes de plasticitat cerebral està d’acord amb la idea que el neurodesenvolupament continua per a tota la vida i ha realçat la importància d’un tractament Rehabilitador intensiu i especialitzat en els pacients amb PCI. En els últims anys el pronòstic ha millorat gràcies a noves eines i enfocaments terapèutics.
  • Trastorns de la fixació postural
  • Fallades en la supressió de reflexos arcaics
  • Parèsia, paràlisi o trastorns en els patrons funcionals de la motricitat voluntària
  • Espasticitat i altres trastorns del to muscular
  • Moviments involuntaris
  • Fallades en el desenvolupament del control d’equilibri i control postural
Els primers signes clínics apareixen en qualsevol moment entre el naixement i els tres anys. Alguns signes precoços (abans dels 3-4 mesos) que poden fer sospitar alguna alteració són:
  • Alteracions de la deglució i en les habilitats motores en el nounat
  • Absència de moviments espontanis als 2-4 mesos
  • Absència de somriure social als 3 mesos
  • Absència de seguiment ocular als 3 mesos
  • Absència completa de sustentació cefàlica als 3 mesos
  • Hipotonia important
  • Espasmes o rigidesa important
  • Clara preferència per moure una part del cos
Paràlisi Cerebral Infantil

Hi ha diverses classificacions en funció de la topografia (les parts del cos afectades a nivell motor), la neuropatologia (les estructures cerebrals lesionades), o les alteracions del to i del moviment predominants (flàccides, espàstica, distonia, rígida…). Actualment l’objectiu de la classificació és descriptiu i també funcional i s’ha d’afegir al trastorn motriu, si existeix, alguna de les alteracions acompanyants descrites.

Generalment es classifica:

  • Segons la part del cos afectada: hemiplegia, diplegia, tetraplegia, monoplegia, triplegia
  • Segons l’alteració del to i/o moviments: espàstica (la més freqüent: 80%), atàxica, “distònica” o mixta.

PARÀLISI CEREBRAL ESPÀSTICA

Espasticitat significa rigidesa; les persones que tenen aquesta classe de paràlisi cerebral troben dificultat per a controlar alguns o tots els seus músculs, que tendeixen a estirar-se i afeblir-se, i que sovint són els que sostenen els seus braços, les seues cames o el seu cap. La paràlisi cerebral espàstica es produeix normalment quan les cèl·lules nervioses de la capa externa del cervell o escorça, no funcionen correctament. Es dóna en un percentatge d’un 60-70% de les persones amb paràlisi cerebral.

PARÀLISI CEREBRAL ESPÀSTICA

Es caracteritza, principalment, per moviments lents, involuntaris (que s’agreugen amb la fatiga i les emocions i s’atenuen en repòs, desapareixent amb el somni) i descoordinats, que dificulten l’activitat voluntària. És comú que les persones que tinguen aquest tipus de paràlisi cerebral tinguen uns músculs que canvien ràpidament de fluixos a tibants. Els seus braços i les seues cames es mouen d’una manera descontrolada, i pot ser difícil entendre’ls a causa que tenen dificultat per a controlar la seua llengua, la seua respiració i les cordes vocals. La paràlisi cerebral atetoide és el resultat de què la part central del cervell no funcione adequadament.

PARÀLISI CEREBRAL ESPÀSTICA

Les persones amb paràlisi cerebral atàxica tenen dificultats per a controlar l’equilibri a causa d’una lesió en el cerebel. Segons l’abast de la lesió, aquestes persones poden arribar a caminar, encara que ho faran de manera inestable.

PARÀLISI CEREBRAL ESPÀSTICA

La paràlisi cerebral mixta es produeix quan el cervell presenta lesions en diverses de les seues estructures, per la qual cosa, en general, no es manifestaran les característiques dels diferents tipus en les seues formes pures, sinó que existiran combinacions. També podem diferenciar la paràlisi cerebral en funció de la part del cos que es troba afectada, tenint així una classificació per criteris topogràfics:
HEMIPLEGIA
Es produeix quan la discapacitat es presenta únicament en la meitat esquerra o dreta del cos
PARAPLEGIA
Afectació sobretot de membres inferiors
TETRAPLEGIA
Estan afectats els dos braços i les dues cames.
DISPLEGIA
Afecta a les dues cames, estant els braços gens o lleugerament afectats.
MONOPLEGIA
Únicament està afectat un membre del cos

Finalment, en funció de la severitat amb la qual es manifesta la paràlisi cerebral, podem dividir-la en:

PARÀLISI CEREBRAL LLEU
Es produeix quan la persona no està limitada en les activitats de la vida diària, encara que presenta alguna alteració física
PARÀLISI CEREBRAL MODERADA
En aquest cas l’individu té dificultats per a realitzar les activitats diàries i necessita mitjans d’assistència o suports. Paràlisi Cerebral Infantil
PARÀLISI CEREBRAL SEVERA
La persona requereix de suports per a pràcticament totes les activitats de la vida diària
Primerenc
És important començar el tractament de forma precoç, és a dir, quan el pacient es trobe estable clínicament.
Individualitzat
En cada pacient es produeix una única combinació de símptomes i alteracions que han de ser tractats de forma individualitzada per professionals experts en neurorehabilitació.
Intensiu
Resulta essencial ajustar la intensitat del tractament a les capacitats i necessitats del pacient amb dany cerebral en cadascuna de les fases de la rehabilitació.
Interdisciplinari
No existeix cap perfil professional que de forma aïllada puga abastar les múltiples necessitats de rehabilitació d’un pacient amb dany cerebral adquirit.